emprenedoria

“Al voltant hi ha 200 places d’allotjament rural i creiem que podem absorbir-les”

Jordi Cases Camats. 36 anys. Cofundador de Castellfollit Aventura.
Xavier Cases Camats. 33 anys. Cofundador de Castellfollit Aventura.
Gerard Vendrell Codina. 33 anys. Cofundador de Castellfollit Aventura.

Ens dirigim cap a Castellfollit de Riubregós, al costat de Torà i Calaf, per entrevistar en Jordi, en Xavi i en Gerard, que tot just fa unes setmanes van arrencar el projecte de Castellfollit Aventura. Poc ens imaginàvem a l’entrar al poble que hauríem d’entrevistar-los entre focs creuats de boles de paintball en una granja rehabilitada com a camp de batalla a les afores.

Per què es va formar Castellfollit Aventura?
JC: Perquè crèiem que al poble hi faltava alguna cosa. Un dia ens vàrem trobar amb el Gerard i li vaig comentar que tenia una sèrie d’idees, a ell li van agradar molt, i com que havíem plegat de la feina perquè n’estavem farts, i vam decidir tirar-ho endavant. També li ho vàrem dir al meu germà Xavi. En un principi volíem tirar endavant una casa de colònies, també. Però la inversió havia de ser molt forta i hi havia poques ajudes. La idea era combinar-ho amb el parc d’oci, però finalment vam desestimar-ho.

Continua llegint →

“Des de fa uns anys ençà la Fira de Tàrrega ha perdut el seu caràcter”

Miquel Setó, 33 anys. Director i fundador d’Efímer.

En Miquel porta tota la seva vida experimentant teatre i creant bèsties majúscules que emocionen petits i grans. Dirigeix Efímer, una empresa que és molt més que una companyia de teatre. Potser part de la seva màgia és influencia del Mag Lari, amb qui treballa colze a colze. Ens confessa que sempre ha sigut de fer coses que no han de perdurar en el temps. Descobrim Efímer.

Com vas començar amb Efímer?
Ui! Doncs en ser fill de Tàrrega, la Fira del Teatre aquí ens marca molt. El teatre de carrer el portem a la sang, com aquell qui diu. De ben jove vaig començar a treballar amb companyies de teatre de Lleida. Després vaig anar a estudiar a Barcelona i vaig muntar una empresa aquí a Tàrrega que es deia Voltaires. N’èrem dos socis, la Moli i jo. Però ens vam trobar en que els dos no anàvem pel mateix camí i de fet, estàvem creixent molt i això no lligava amb les preferències de la Moli. Vàrem decidir anar cadascú pel seu camí i va ser en aquest moment quan va néixer Efímer. Podríem dir que Efímer va sorgir per error!

Continua llegint →

“Cal crear productes o empreses que tinguin un valor afegit”

J. Raúl Fernández, 31 anys. Advocat a Quinta Legal.

En Raúl Fernández és un advocat amb despatx propi, Quinta Legal, especialitzat en l’assessoria legal a empreses i start-ups. Quedem al seu despatx, a la Diagonal amb Pau Claris, al rovell de l’ou del seu sector a Barcelona.

Ets de Cadis, però treballes a Barcelona. On vas estudiar?
Vaig estudiar la doble titulació d’ADE i Dret a la Universitat de Granada, encara que durant una temporada vaig estar a Siena (Itàlia) amb un programa d’Erasmus. Després vaig estudiar un Màster en Dret dels Negocis per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i un Postgrau de Dret Concursal i Reestructuracions Empresarials per l’IDEC de l’UPF.

Continua llegint →

“Hem intentat trobar projectes a Espanya, però hem hagut d’anar a buscar-los fora”

Xavi Suau. 32 anys. Cofundador a Fezoo.

El Xavi Suau és un enginyer cerverí tot terreny. Ha acabat Aeronàutica, Telecomunicacions, i té un doctorat en Visió per Computador. El seu dia a dia és el treball amb alta tecnologia, però ens confessa que no es considera un amant dels ordinadors. Fa dos anys que va fundar Fezoo amb els seus companys del doctorat, i ja tenen una patent esperant confirmació.

Qui forma part de Fezoo?
Doncs a Fezoo som tres co-fundadors, Marcel Alcoverro, en Xavi Suau i Adolfo López.  Tots tres en som els treballadors. Al principi, però, érem quatre. Hi havia també l’Albert Gil que era l’enginyer encarregat de portar els sistemes informàtics del grup, però se’n va desmarcar. També comptem amb, el Germán i el seu equip, l’empresa Exipple Studio. Ells ens porten el tema de business development, busquen clients, projectes…

Continua llegint →

“El nostre horari és el que vol la natura, i això és molt romàntic, però és una mala passada”

Pere Muxí. 34 anys. Recol·lector de bolets i tòfones a La Tofonera.

El Pere Muxí i la Laia Aldomà són una parella amb un negoci en el que molts somiarien, són buscadors de bolets professionals. Defensen el producte, i per això creuen en una política de preus justos. Un enginyer forestal i l’altra biòloga, van muntar la Tofonera després de decidir que ells havien estudiat per estar en contacte amb la natura, i no per estar-se en un laboratori o en una oficina movent papers.

El vostre principal negoci és la tòfona?
Diria que són la tòfona i els bolets. Realment a la gent li costa de creure perquè associa els bolets a l’octubre, creuen que és un negoci fortament estacional. I nosaltres estem recollint des de l’1 de gener fins a l’últim dia de l’any.

Continua llegint →

“A iOptics tractem pacients, no clients”

Gerard Acín, 30 anys. Fundador d’iOptics.

El Gerard és un cerverí que ha estudiat Òptica i Optometria i té un postgrau i un màster de la Universitat Europea de Madrid.  Als 23 anys va obrir una òptica amb un altre soci, però per diferències comercials i professionals, va decidir agafar un altre camí en solitari, tot i que encara conserva el 50% de l’anterior societat. Ara diu que no té una òptica sinó un centre d’optometria. Es diu iOptics i és a Sant Gervasi.

Què és el que busques amb iOptics?
És un concepte més a nivell clínic que no pas comercial. Actualment el sector de l’òptica s’està dividint en dos grans grups, un és el grup de franquícies, que és preu, i després hi ha el grup d’optometristes especialistes, més terapèutic. En una franquícia seràs un client, i a l’òptica d’optometria seràs un pacient. Hi ha una gran diferència, perquè nosaltres prescrivim ajudes visuals i a la franquícia vas a comprar-te les ulleres com si anessis a una sabateria.

Continua llegint →

“Intentem cuidar aquesta informació de proximitat que no surt enlloc més”

Glòria Sala. 33 anys. Periodista i cofundadora de Surtdecasa Ponent.

La Glòria és una noia que mai para quieta. És una periodista molt desperta, però a més, és una gran activista cultural. Per això, el nou projecte que ha arrencat junt amb l’Anna i el Jordi, li va com anell al dit, ja que reuneix dues de les seves principals passions: el periodisme i la cultura.

Com va començar Surtdecasa?
Tot va començar l’estiu del 2013. Feia mig any que no tenia feina i no en trobava. Vaig buscar-ne, però l’únic que sortia era feines gairebé insultants del mal remunerades que estaven. L’Anna, una amiga de la carrera, tampoc tenia feina, i sempre em comentava que havíem d’arrencar algun projecte juntes, però no sabíem què. I parlant se’ns va acudir fer una agenda cultural.

Continua llegint →

“Que et pintin de cos sencer és com si et fessin un vestit personalitzat arran de pell”

Xavi Badia. 36 anys. Constructor plàstic a La Gàrgola.

Presenta l’exposició Corpos durant l’Aquelarre de Cervera 2014, del 27 al 31 d’agost. De 17h a 21h cada dia a l’Auditori Municipal al carrer Major. És gratuït. 

El Xavi té un do. No li cal grans instal·lacions ni materials cars perquè els seus treballs siguin excel·lents. Sempre participa activament a l’Aquelarre, i els últims anys maquilla més de 100 persones en poc més de dues hores. En aquesta edició presenta un projecte interessant. En aquesta entrevista ho descobrim junt amb La Gàrgola, el seu taller de construcció plàstica.

Què construeixes a La Gàrgola?
Doncs des de figures petites, elements de bestiari de foc, capgrossos, pirogravats, elements de teatre, escenografia… i a vegades hi ha gent que demana coses molt estranyes perquè no saben qui ho pot fer. I vénen a mi.
Continua llegint →