“Des de fa uns anys ençà la Fira de Tàrrega ha perdut el seu caràcter”

Miquel Setó, 33 anys. Director i fundador d’Efímer.

En Miquel porta tota la seva vida experimentant teatre i creant bèsties majúscules que emocionen petits i grans. Dirigeix Efímer, una empresa que és molt més que una companyia de teatre. Potser part de la seva màgia és influencia del Mag Lari, amb qui treballa colze a colze. Ens confessa que sempre ha sigut de fer coses que no han de perdurar en el temps. Descobrim Efímer.

Com vas començar amb Efímer?
Ui! Doncs en ser fill de Tàrrega, la Fira del Teatre aquí ens marca molt. El teatre de carrer el portem a la sang, com aquell qui diu. De ben jove vaig començar a treballar amb companyies de teatre de Lleida. Després vaig anar a estudiar a Barcelona i vaig muntar una empresa aquí a Tàrrega que es deia Voltaires. N’èrem dos socis, la Moli i jo. Però ens vam trobar en que els dos no anàvem pel mateix camí i de fet, estàvem creixent molt i això no lligava amb les preferències de la Moli. Vàrem decidir anar cadascú pel seu camí i va ser en aquest moment quan va néixer Efímer. Podríem dir que Efímer va sorgir per error!

Continua llegint

Anuncis

“Que et pintin de cos sencer és com si et fessin un vestit personalitzat arran de pell”

Xavi Badia. 36 anys. Constructor plàstic a La Gàrgola.

Presenta l’exposició Corpos durant l’Aquelarre de Cervera 2014, del 27 al 31 d’agost. De 17h a 21h cada dia a l’Auditori Municipal al carrer Major. És gratuït. 

El Xavi té un do. No li cal grans instal·lacions ni materials cars perquè els seus treballs siguin excel·lents. Sempre participa activament a l’Aquelarre, i els últims anys maquilla més de 100 persones en poc més de dues hores. En aquesta edició presenta un projecte interessant. En aquesta entrevista ho descobrim junt amb La Gàrgola, el seu taller de construcció plàstica.

Què construeixes a La Gàrgola?
Doncs des de figures petites, elements de bestiari de foc, capgrossos, pirogravats, elements de teatre, escenografia… i a vegades hi ha gent que demana coses molt estranyes perquè no saben qui ho pot fer. I vénen a mi.
Continua llegint