Xavi Suau. 32 anys. Cofundador a Fezoo.

El Xavi Suau és un enginyer cerverí tot terreny. Ha acabat Aeronàutica, Telecomunicacions, i té un doctorat en Visió per Computador. El seu dia a dia és el treball amb alta tecnologia, però ens confessa que no es considera un amant dels ordinadors. Fa dos anys que va fundar Fezoo amb els seus companys del doctorat, i ja tenen una patent esperant confirmació.

Qui forma part de Fezoo?
Doncs a Fezoo som tres co-fundadors, Marcel Alcoverro, en Xavi Suau i Adolfo López.  Tots tres en som els treballadors. Al principi, però, érem quatre. Hi havia també l’Albert Gil que era l’enginyer encarregat de portar els sistemes informàtics del grup, però se’n va desmarcar. També comptem amb, el Germán i el seu equip, l’empresa Exipple Studio. Ells ens porten el tema de business development, busquen clients, projectes…

Com i quan neix Fezoo?
Va començar fa dos anys més o menys, encara que de manera no oficial. Estàvem fent un doctorat en visió per computador tots tres a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).  Treballàvem al mateix despatx i ens va tocar fer recerca sobre el mateix projecte europeu, on hi havia tasques d’interacció gestual.  En els nostres projectes havíem de muntar demos en temps real i, en veure que treballàvem bé, al final va sortir una manera de reconèixer gestos que era prou innovadora i que crèiem que podíem aprofitar en un futur. Així que vam decidir  que un cop acabéssim el doctorat, ho intentaríem posar en pràctica.

Aquest tema és una mica tèrbol, oi? Perquè si estàs publicant un treball que és en principi per ús acadèmic, se’n pot fer un ús comercial?
Sí que es pot.  Pots utilitzar-ho, però no ho pots patentar. Per tant, pots fer un producte amb el què has fet i publicat en un article determinat, però t’ho podran copiar. Però bé, en el nostre cas, la tesi del Marcel, per exemple, és una tesi confidencial.  Quan vàrem iniciar l’empresa, el Marcel encara no havia acabat la seva tesi doctoral, i aleshores una part la va desenvolupar dins l’empresa i vàrem decidir no publicar-la i fer-ne una patent. Al final, la patent és com una publicació: quan s’aplica ja és públic però et protegeix d’altres, de manera que no ho puguin explotar comercialment.

I aleshores, l’heu pogut patentar…
De moment està enviada. Falta que l’acceptin, i aquest procés pot durar un temps.

Sobre què és aquesta patent? O no es pot dir…?
És sobre un mètode per reconèixer els gestos, un mètode per aprendre’ls sobre la marxa.  Gràcies a aquest mètode, un pot fer un gest nou i al cap d’uns minuts, la màquina ja sap entendre aquest gest i ja es pot utilitzar per fer funcions determinades. Actualment s’utilitza un mètode d’aprenentatge de gestos com aquest, però la màquina pot passar una setmana aprenent el nou model de gest per poder-lo reconèixer en un futur. Amb el què va sortir de la tesi del Marcel, això es pot fer en deu minuts. I això és el que hem patentat. I, és clar! Una persona a casa potser sí que s’estarà  deu minuts davant de la televisió per dir-li que un gest nou serveixi per fer una funció determinada, un gest que de moment no existeix per la televisió i que, a més a més, l’està personalitzant per ell mateix. En canvi, si s’ha d’esperar una setmana, aquest usuari no voldrà aquesta aplicació!

Això de què depèn? De la càmera? O bé de la màquina que hi ha al darrera que computa?
Bàsicament del software, és a dir, de l’algorisme que hi ha al darrere.

Amb quin tipus de càmeres treballeu?
Nosaltres utilitzem càmeres de profunditat, tipus Kinect. De moment aquestes càmeres s’han utilitzat en les consoles. Sembla però, que s’acabaran incorporant a diferents dispositius. De fet, estem parlant amb diferents empreses que volen posar càmeres d’aquest tipus als seus productes. Per exemple, empreses automobilístiques que volen introduir-les als cotxes per reconèixer gestos dins l’automòbil. Encara que idees com aquesta es vulguin tant per màrqueting com per la seva utilitat. De fet, al Mobile World Congress vàrem contactar amb empreses grans (algunes de Silicon Valley) com Samsung o Nintendo, que ja tenen certs productes amb càmeres d’aquest tipus. Així que sí, cada vegada les podrem trobar a més dispositius. I bàsicament és perquè et donen més informació que una càmera de color.

Ara, en quin moment de maduresa de l’empresa us trobeu?
Estem en un impàs. Fins ara hem estat treballant més en serveis dedicats: quan un client ha volgut una cosa gestual l’hem fet a mida per ells. També hem fet varis treballs fora del tema dels gestos. Mica en mica, però, hem estat desenvolupant el nostre propi producte explotant aquesta tecnologia dels gestos i ara ja tenim una primera llibreria software en versió de prova que ja està gairebé enllestida per poder-la vendre, Gestoos.  Estem passant, doncs, de ser una consultora  a tenir el nostre propi producte que es pot vendre, aplicar i escalar.  I ja hem estat parlant amb clients força grans que hi podrien estar interessats.  La idea és ara centrar-nos amb el nostre producte, fer servir el que tenim fet i tornar a endinsar-nos dins del món de la I+D. Ser com una consultoria no ens permet explotar més el nostre producte, i és que el temps l’has de dedicar tot per un projecte i quan s’acaba, altre cop començar de zero en un nou projecte i alhora intentar cercar projectes per quan s’acabin els que estàs desenvolupant…

A Fezoo, doncs, exactament què feu?  Veig que hi ha coses d’Intel·ligència Artificial,  de Visió… però feu també programes fora d’aquestes vessants?
Sí. Tot el que hem fet fins ara ha estat buscar projectes relacionats amb la visió per computador,  i d’altres que ens permetessin viure. De fet,  nosaltres no hem buscat cap inversor gran, volem fer-ho poc a poc i construint-ho nosaltres mateixos.  Per això hem fet programes de serveis (és a dir, de consultoria), i n’hi ha hagut que han estat relacionats amb la visió i d’altres que simplement han estat de programació. Però et permeten tenir, també, visibilitat. Però bé, ara podríem dir que ja estem millor. Tots els projectes que tenim  ja estan relacionats amb la visió per computador en el tema de reconeixement de gestos, o semblant.  Al final ens servirà per anar millorant el SDK (Software Development Kit), el software que tenim per fer coses que interessin més als clients. Ara estem en un projecte europeu, juntament amb l’empresa d’en Germán.  Es tracta d’un projecte gran, que engloba 17 socis europeus on hi tenim tasques d’interacció visual per aplicar en sales de control, per exemple. Imagina quelcom semblant a les tasques de la pel·lícula Minority Report.

Influeix el color de la pell en la detecció dels gestos que poden fer els usuaris?
No. Les càmeres treballen amb infrarojos i fins i tot, funciona millor a la foscor! La informació del color no la utilitzem per a res. Ens basem amb l’estructura 3D. De fet, és una de les premisses, i si es vol aplicar en una televisió, normalment els usuaris la usen a les fosques.

Quins altres projectes destacats teniu en marxa?
Hem fet jocs interactius per Naturlandia, el museu d’Andorra. També hem fet demos per retail (botigues de roba), per l’empresa Imersivo. És un programa interactiu en el qual mitjançant gestos amb les mans, l’usuari  selecciona una peça de roba determinada i la pot visualitzar sobre un model, canviar-la, girar el punt de vista… i permet vendre a través de l’aparador encara que la botiga no estigui en horari comercial. Nosaltres n’hem fet el motor de reconeixement gestual i de gràfics i ells ens han dit com ho volen i es dediquen a buscar clients per vendre’l.

També he vist que heu treballat per Cocacola.
Sí! És cert! Però això va ser molt puntual. Era un detector de somriures que vam col·locar en una atracció de fira:  com més somreies, més punts tenies.

Ets de números però també he vist que pintes quadres abstractes!
Sí. M’agrada força pintar, fins i tot més que la visió, podríem dir! És una manera de fer altres coses i no estar sempre tancat en el mateix.

T’han servit els teus estudis d’aeronàutica i telecomunicacions dins del món de la visió per computador?
Sí. No obstant això, més aviat el que ens ensenyaven a aeronàutica. Hi havia coses de mecànica, de geometria,… i tots aquests conceptes al final serveixen. Per exemple, el projecte final de màster que vaig fer en una empresa a França era millorar el seguiment de l’avió amb filtratge de Kalman, dades de GPS… I en definitiva, això no és res més que millorar una trajectòria i aquí ho fem servir bastant semblant per millorar la trajectòria de la mà. Per tant, tot això et serveix, sols cal adaptar-ho! Però bé, el que realment ens ha servit ha estat el doctorat. I de fet, és quan realment t’espaviles. No has d’anar a aprovar exàmens, sinó que t’has d’espavilar per trobar solucions a allò que no funciona.  I d’aquesta manera, sí que n’aprens!

Recomanaries, doncs,  fer el doctorat?
Sí, és clar! Si tens un tutor i equip que et guiï bé et pot permetre aprendre molt. Encara que passes èpoques encallat i que no saps ben bé què hi fas, però al final, després de trencar-t’hi el cap, acabes treient alguna cosa!

Creus que està molt explotat el sector de la tecnologia aquí a Barcelona?
No. Més aviat al contrari. Costa força que la gent cregui en productes que ningú hagi fet servir. I quan algú comenci a fer-ho servir, aleshores tothom ho voldrà. Els costa llançar-se a la piscina aquí! Hem intentat trobar algun projecte amb empreses per aquí però no ho hem aconseguit. Per això hem anat a buscar-ne a empreses fora d’aquest país. En Germán va anar-se’n a San Francisco durant un mes i va aconseguir alguns projectes. Potser el problema és que estem en un tema massa innovador i la gent no se’n fia, o bé es pensen que només són productes de consola. Estan equivocats!

No ha estat gens fàcil posar-vos dins d’aquest món de la visió aquí doncs…
No. I sobretot els primers mesos, ja que només vàrem estar invertint temps i sense cobrar. Hem hagut d’aprendre a fer-ho tot: pressupostos, gestió… Al principi fèiem uns pressupostos que no ens arribaven a cobrir ni tan sols el temps de desenvolupament! Mica en mica n’hem anat aprenent. Tot i això, ens hem hagut d’ajustar els sous per a què quadrin els números. Segurament si anéssim a treballar a un altre lloc com a enginyers fent aplicacions, per exemple, cobraríem més, sobretot a l’estranger! Aquí les empreses són una mica clàssiques i com que es valora ben poc la innovació o tenir coneixements nous, tampoc és que es pugui veure en el sou dels enginyers innovadors.  Però a Fezoo tenim llibertat, fem el que volem.

Fotos i text: Roger Vilaseca

—-

Enllaços d’interès:

Web Fezoo – http://www.fezoo.cat/
Web Gestoos – http://www.gestoos.com/
Web Exipple Studio – http://exipple.com/
Web Imersivo – http://www.imersivo.com/