Pere Muxí. 34 anys. Recol·lector de bolets i tòfones a La Tofonera.

El Pere Muxí i la Laia Aldomà són una parella amb un negoci en el que molts somiarien, són buscadors de bolets professionals. Defensen el producte, i per això creuen en una política de preus justos. Un enginyer forestal i l’altra biòloga, van muntar la Tofonera després de decidir que ells havien estudiat per estar en contacte amb la natura, i no per estar-se en un laboratori o en una oficina movent papers.

El vostre principal negoci és la tòfona?
Diria que són la tòfona i els bolets. Realment a la gent li costa de creure perquè associa els bolets a l’octubre, creuen que és un negoci fortament estacional. I nosaltres estem recollint des de l’1 de gener fins a l’últim dia de l’any.

Sí que costa de creure…
Des de l’1 de gener fins al 15 de març tenim la tòfona negra. Al març apareixen múrgules, moixarons i bolets de primavera. L’1 de maig ja comença la tòfona d’estiu, que s’acaba el 15 o 31 d’agost. I llavors ja tenim bolets de muntanya fins al novembre-desembre. I el 15 de novembre ja torna la tòfona negra d’hivern, per la qual cosa així tanquem el cicle anual de recol·lecció.

Teniu vacances algun dia?
(Riu). El problema principal és que acabes depenent de la pluja. L’any que plou estàs content, però no tens treva perquè cada dia hi ha bolets. I l’any que no plou tens massa dies de vacances… vas a l’horari que vol la natura. Això és molt maco i molt romàntic, però és una mala passada.

Qui forma part de la Tofonera?
Som la meva parella, que és la Laia Aldomà, i jo. Ah! i els gossos, molt importants. Sense ells estem perduts. En tenim 5, la Bruna, Til·la, Quera, Lola i Grau.

I per què tants, els porteu tots alhora?
No, n’hi ha que treballen més, n’hi ha que treballen menys, i alguns que no fan res. Si tu fas un equip de futbol, no agafaràs 11 persones i els 11 seran bons. Necessites entrenament i fer un procés de selecció. N’hi ha que es fan grans, n’hi ha que no serveixen…

I això ho aprenen de ben petits?
Exacte. Tots els gossos trobaran el que els hi amaguis. El problema és com aconseguir que els hi agradi trobar allò que els hi amagues, i també que siguin bons. Si tornem al símil del futbol, tots els nens juguen al pati, n’hi ha que acaben jugant a un equip, digues-li Tàrrega, Guissona o Cervera, i n’hi ha que acabaran jugant a l’Espanyol, al Lleida o al Barça. I amb els gossos passa el mateix. N’hi ha que busquen, n’hi ha que no busquen, que busquen quan volen i n’hi ha que són unes màquines.

Quants anys fa que està formada la Tofonera?
No és que ens assentéssim un dia i decidíssim formar l’empresa. És fruit d’inquietuds que vas tenint. Els inicis a la tòfona per mi van ser al voltant de l’any 2001. El que passa és que la Tofonera deu tenir 3 o 4 anys de vida.

Com vàreu decidir dedicar-vos a aquest sector?
És un tema passional, de dedicació. Jo vaig estudiar Enginyeria Forestal i la Laia és biòloga. El que t’acabes adonant és que acabes tancat en una oficina movent papers o en un laboratori fent controls de qualitat. I penses: o el model no ha funcionat o nosaltres no hem sabut cap on anar, o bé ens han enganyat. El que no és normal és estudiar quelcom per estar en contacte amb la natura i acabar tancat en un lloc, alguna cosa no funciona bé.

Llavors ara sí que esteu satisfets.
Sí, però incideixo en la pluja, perquè sembla que no però que els teus ingressos i estabilitat econòmica depenguin de la pluja, no és que sigui molt agradable. Llavors, per compensar la falta de producció de bolets que hi ha a la nostra zona de proximitat, també comercialitzem, fem compra i venda de bolets i tòfones per poder compensar la balança i no arriscar-nos tant.

La compra-venda és de producte català?
I tant. I en el cas de proveïdors, et diria que són del Berguedà, Solsonès, Segarra, Bages i Osona, el que seria Catalunya Central. Tenim al voltant de 100 proveïdors. Això per a nosaltres és una garantia d’èxit, perquè tenim una traçabilitat del producte.

I on es vénen?
Aquí cal diferenciar el bolet de la tòfona. El bolet el venem en un 80-90% al mercat català. I amb la tòfona passa al revés, un 80-90% la venem fora de Catalunya i Espanya. Catalunya és una potència mundial en consum de bolets, però en canvi la tòfona no té tanta demanda.

Com es pot generar més demanda?
Estem lluitant per donar a conèixer el producte, fent sortides tofonaires amb curiosos que volen saber d’on surt, com es cull… I també fem xerrades i cursos per tot el territori català.

Normal que no hi hagi demanda, si tothom pensa que és d’allò més cara.
Sempre s’ha considerat que la tòfona és un producte esnob, que és cara i que no tothom hi pot accedir, i això és fals. Part de culpa la té la premsa, que cada any busca el titular de que la tòfona val 1.000 euros. Si te la vénen a aquest preu, t’estafen. El que hem de fer és el contrari, fer preus assequibles per intentar popularitzar el producte i fidelitzar clients.

Creus que hi ha un desconeixement del producte, doncs?
Bé, has de pensar que les tòfones més accessibles es troben a alguns supermercats que no cal dir noms. El pot petit de tòfona costa uns 2,80 euros. Allà hi tens 10g, o sigui que acabes pagant uns 280 euros el quilogram. I aquella tòfona ve de la Xina, per la qual cosa de valor afegit cap ni un, perquè el productor d’aquí no en veu ni cinc. I la qualitat no és la mateixa. Ara estem lluitant perquè s’hi posi l’origen al punt venda, com ja es fa amb altres productes.

Però la tòfona d’aquí seria més cara segur, no?
No et pensis que molt més, es podria vendre a 350 euros el quilogram, per exemple. El problema és que les grans cadenes de supermercats necessiten una estabilitat en el producte, una cosa que als productors d’aquí ens és impossible de donar per culpa de la pluja. En canvi, la Xina és tant gran que en algun lloc o altre plou segur, i ells sí que poden satisfer la demanda.

Aquesta competència us fa mal?
Una persona pot anar a comprar un cotxe de segona mà i aquest cotxe és probable que no funcioni gaire bé. Llavors, aquesta persona no dirà que cap cotxe no funciona o que no li agraden. Has de saber si t’han enganyat. En el cas de la tòfona passa el mateix, una persona prova una tòfona xinesa de supermercat, que és un producte que a més de no ser de qualitat, està bullit i no té cap tipus d’aroma ni gust, i es pensa que ha provat la tòfona i que no n’hi ha per tant, però no és així. En canvi, si agafes una tòfona del mes de gener de la Catalunya Central, i te la menges amb un ou, te’n recordaràs tota la vida.

A quin preu la veneu?
Tenim 6 preus a dia d’avui. Per exemple, quan ve una persona a dir-me que li prepari dues tòfones de la mida d’una mandarina per un regal, que hauré de seleccionar i preparar detingudament, a aquesta persona li cobraré 56 cèntims per gram. Si en comptes de demanar-me 2 tòfones en demana un quilo, li cobraré 45 cèntims per gram. I si em diu que en comptes de ser com una mandarina les vol com un ou de guatlla, li cobraré 25 cèntims el gram. T’he donat 3 preus en un moment, i n’hi ha més, tot és en funció del que necessitis, nosaltres volem que al client li surti el més econòmic possible.

Si t’ho diuen per grams no sembla tant car, no…
La gent es sorprèn! Si ho vols per un àpat, per exemple, només calen 10 grams per persona, et pot sortir a 2 euros i mig. El preu va per quilos, però una familia no consumeix un quilo de tòfona! Tu no vas a comprar tones de taronges, amb un quilo ja fas! Doncs amb la tòfona passa el mateix.

Potser la veneu massa barata.
Doncs mira, tinc una anècdota. La setmana de Cap d’Any va venir un client des de Girona a buscar una tòfona. I va venir amb un feix de bitllets i quan ja marxava ens pregunta: -Bé, què us dec? -12 euros i mig. -Què vol dir, 12 euros i mig? –I què es pensava que havia de pagar doncs? –Home, doncs 80 o 90 euros! Com és que és tant barata?. I jo li vaig respondre que no era tant barata, que era un preu just per una tòfona de qualitat aquella setmana. I se’n va anar content i assegurant que tornaria a comprar-nos-en més.

I així fidelitzeu.
Exacte! El problema és que durant molts anys hi ha hagut gent que ha especulat amb la tòfona. Aquest tipus de gent no respecta el producte, respecta només els euros. Si venc un producte de qualitat a un preu just, aquesta persona repetirà i a més ho explicarà dins del seu entorn, i aquest serà el millor comercial que tindré. Som molt fidels a la filosofia de respectar el producte i respectar el client.

La tòfona surt sola o es pot plantar?
Hi ha vàries opcions. El que s’ha fet tota la vida és esperar que arribi el 15 de novembre, agafar un punyal i un gos i anar-ne a buscar per si trobes alguna cosa. Nosaltres com que volem viure d’això, no ho fem així. Nosaltres treballem tot l’any per la tòfona. Fem plantacions, perquè es pot cultivar, i les tòfones que tenim silvestres al bosc les intentem ajudar tot el que podem. Intentem donar-los-hi el que creiem que les afavoreixen des de la poca experiència que tenim. És una inversió constant, però creiem que si vols tenir una bona collita no et queda d’altra que invertir-hi temps i sembrar.

Fotos tofonaires i text: Roger Vilaseca
Fotografia de portada: La Tofonera

—

Enllaços d’interès:

Web – http://www.latofonera.cat/
Twitter – https://twitter.com/LaTofonera
Facebook – https://www.facebook.com/tofonafresca