Ivan Cubiles. 36 anys. CIO de TakeU

L’Ivan és un enamorat del món d’Internet, les dades que genera i les seves possibilitats. L’agència de Big Data i Business Intelligence que dirigeix juntament amb l’Eva Rodríguez, TakeU, té tant sols 2 anys de vida però un equip de 8 persones. Es consideren uns freakies del Big Data i Business Intelligence. Què fan les empreses de moda amb els 10 terabytes al mes que generen? TakeU explica com transformar els bytes en euros seguint una bona estratègia basada en la informació.

Com va començar TakeU?
Vaig detectar una necessitat en la feina que tenia i em venia de gust fer un canvi. Tenia ofertes sobre la taula de consultories grans, però tenia una idea de negoci i ho vaig comentar a una persona que rebia emprenedors cada dia i em va dir que li encaixava. Li ho vaig comentar a l’Eva i li va semblar bé i es va voler sumar al projecte. La detecció de la necessitat en el mercat la vaig detectar fa 5 anys, però no vam constituir l’empresa fins fa 2 anys. No crec en les finestres d’oportunitat, crec en les bones idees i la feina ben feta.

Us considereu una start-up encara?
Sí, començarem la maduració l’any vinent. El fet que haguem treballat durant molts anys ens dóna un bagatge professional que molts emprenedors no tenen.

Quines són les vostres branques de negoci?
Bàsicament tenim dues branques de negoci. La primera és el desenvolupament de producte, basat en l’experiència del client i, en segon lloc, oferim un servei de consultoria associat al producte: tenim clients que tenen un altre producte que ja tenen resolt i nosaltres els analitzem els clients. Però sempre al voltant del què vindria ser l’anàlisi de dades i estudiar com poder millorar l’experiència i les relacions entre les persones.

Per què un empresari hauria de contractar TakeU?
Per augmentar el seu valor del mercat. Al final cada dia més, la gent que està atenent al públic està menys especialitzada. Abans, a l’època dels nostres avis, quan un anava a comprar es trobava amb l’especialista de la botiga. A més, el coneixia, i majoritàriament era un negoci familiar, cosa que feia que l’experiència es traslladés de generació en generació. Això feia que el client estigués ben atès. Malauradament, avui en dia, això no és així. Aleshores nosaltres, basant-nos amb les dades i amb el coneixement que tenim de l’entorn, podem assessorar molt bé els nostres clients i ajudar-los a fer créixer, no només les vendes, sinó que també l’experiència que tenen els consumidors.

D’on treieu la informació?
L’obtenim de tots els canals que avui en dia tenim disponibles i, evidentment, des del món online podem extreure moltíssima més informació. La plataforma online ens permet seguir molt més fàcil la informació! Però val a dir que la informació l’obtenim de molts llocs i, encara que no ho sembli, del món offline també!

Com treieu la informació offline?
Aquí hi tenen un paper molt important els smartphones. Nosaltres utilitzem la tecnologia dels beacons i l’NFC, per comunicar-nos en el punt de venda amb el client, que pot ser una notificació push al mòbil d’una campanya o seguir el recorregut que té el client a la botiga, el temps que s’hi està. Utilitzem les tècniques de l’online per fer una gestió 360 del client.

Comprem el mateix per internet que a la botiga física?
No, la gamma de producte que comprem de manera general per internet és producte més bàsic. Mira el cas de Zara, per internet ven molt la roba bàsica, texans, samarretes… perquè no cal emprovar-s’ho i ens en fiem més. La roba més cara la comprem a la botiga, i a Zara això ja li va bé perquè el metre quadrat és molt car i cal rendibilitzar-lo facturant més. Si disposes de tota la informació del client, saps què pots oferir-li i a on.

Com va sorgir la idea del vostre producte, el CRM?
Quan vaig definir el producte de l’empresa, la veritat és que no era una idea de producte tant desenvolupada com la que tenim ara. De fet, el què hem desenvolupat era el què vaig definir com a primer estadi! Jo volia fer moltes més coses! I és que no vaig saber valorar bé el valor que tenia ja la primera fase que estàvem desenvolupant. Quan vaig conèixer l’Eva a Eat Out em vaig trobar amb una situació diferent: jo havia tingut molts Brand Managers que, per dir-ho d’una manera, es centraven més amb la foto que amb les dades. Amb ella vaig connectar de seguida. Té un punt matemàtic que els informàtics, amb les nostres mancances, també tenim. Em vaig adonar que certes accions que nosaltres fèiem tenien una repercussió molt directa. Era fàcilment accionable i tot allò que feies, es veia molt ràpid. Mica en mica hem anat evolucionant i hem incorporat altres treballadors que ens hi han ajudat.

Així vosaltres analitzeu totes aquestes dades que en diuen Big Data.
Avui en dia s’ha parlat molt del Big Data, i això ha fet que la gent comencés a muntar arquitectures i emmagatzemar informació de manera massiva. Fa dos anys, quan es parlava de Big Data ningú tenia clar el què era, cadascú ho definia a la seva manera! Ara més o menys tothom ho té clar, però se segueix tendint a fer aquests magatzems massius d’informació – que requereixen d’arquitectures que encara que siguin open source no són econòmiques de mantenir- però que no se sap ben bé què fer-ne.

A partir de quin punt es considera Big Data? Quanta informació es necessita recol·lectar per considerar que tens un conjunt de dades Big Data?
Un TeraByte. I tampoc és tant! Però és clar, hi ha clients de tot tipus. Hi ha empreses de moda que generen 10 TeraBytes al mes! El que fan és emmagatzemar el contingut, tota la navegació que un ha fet. I si tens en compte el nombre de visites que tenen… doncs és evident que els surti aquesta quantitat d’informació. Evidentment, una botiga de barri no conté tanta informació però també en pot tenir suficient per considerar-ho Big Data.

No creieu que tot això del Big Data és una bombolla com van ser les .com?
En absolut, hem comprovat que unes dades ben gestionades i amb la qualitat d’informació que tenim avui en dia ens garanteix bons resultats. Crec que moltes empreses que parlen de Big Data avui moriran, perquè van amb la moda i no treballen bé les dades, no les rendibilitzen tant, però això ha arribat per quedar-se.

Però em refereixo més aviat a què els perfils d’analistes de dades, els data scientists, sempre estan en el rànquing dels millors pagats. No paguen massa pel què és?
Una bona anàlisi de les dades, un bon data scientist, et pot donar la clau del creixement. Això no és només una persona que et tregui els números, sinó que ha de saber què volen dir. No és el mateix la dada que la informació. La dada és el número cru, i la informació és la dada treballada, un indicador que realment et serveixi per la presa de decisions. No és només un matemàtic, és un matemàtic que sap programar, que pot presentar comercialment i que sap què busca i perquè ho busca.

Però les empreses estan preparades per tota aquesta informació?
Cada cop més, els CIO són una peça clau de l’esquema de l’empresa i tenen perfils més informàtics i matemàtics. I la nova generació de directors de Màrqueting seran d’un perfil molt matemàtic, com el de l’Eva. Les empreses d’avui en dia no tenen el quadre de comandaments de les empreses d’abans, perquè són petites i no tenen estructura ni fabriquen res. Les empreses d’ara generen dades i estudien molt el seu client.

El vostre producte només es ven a multinacionals o també a PIMES?
El nostre producte és per empreses mitjanes o també es pot utilitzar com a solució departamental en empreses grans. Nosaltres condensem en un repositori tota la informació que creiem que és rellevant del teu client. Som una empresa de nova creació, no hem hagut de comprar ferro, i no tenim grans inversions, per la qual cosa els costos estructurals són molt baixos i això ens permet ser molt més competitius dins el mercat. L’actiu més gran que tenim són les persones.

Però les PIMES ja tenen suficients dades i clients com per poder-les rendibilitzar? Sembla que en una multinacional hagin de recuperar la inversió abans.
Quants tiquets fa la PIME? Quantes línies per tiquet? Tot això influeix. La informació mai està de més. Una empresa amb 20 botigues al carrer, botiga online i que li entren 100 persones a cada botiga cada dia, tens molta dada per analitzar! A més, en una PIME hi ha més marge per créixer, es nota molt el canvi.

Hi ha un ABC de mètriques a seguir?
Depèn del negoci, però hi són. Els típics de venda, tiquets, tiquet mig, venda per usuari… Però com els mires o com agrupes els teus productes i els teus clients es on hi ha la ciència.

Vols destacar algun projecte en concret?
No vull destacar-ne cap en concret… nosaltres hem estat consultors, clients i ara un altre cop consultors. I quan era client no entenia quan em venien d’una agència per vendre’m i ni tan sols s’havien mirat la meva web o em feien un qüestionari tipus. Nosaltres no som així, som freakies, ens agrada el que fem, i això els clients ho noten. No volem ser proveïdors, volem ser socis dels nostres clients.

En una companyia petita és molt important que tothom se senti a gust i alineat, oi?
I tant! Quan tens un equip que se sent especial i sent que té una manera de fer les coses, que té un ADN que no vol perdre, és el que et garanteix que aquest equip arribarà molt lluny.

D’on surt el nom de TakeU?
Doncs el va dissenyar el meu germà. Li vaig dir tres coses: Primer, el nostre producte et farà sentir millor a través del coneixement, somriuràs més. Segon, vull un nom que s’identifiqui amb la idea d’acompanyament, que jo et porto i junts farem quelcom. I el tercer punt, li vaig dir que no volia un nom en anglès perquè és molt cutre (riu).

Fotos i text: Roger Vilaseca

—

Enllaços d’interès:

Web TakeU – www.takeu.es
LinkedIn Ivan Cubiles – https://es.linkedin.com/in/cubilesivan
LinkedIn Eva Rodríguez – https://es.linkedin.com/in/evarodriguezro