Gerard Solà, 35 anys. Tècnic electrònic, hidràulic i pneumàtic a GSB Solucions.

El Gerard és un emprenedor nat i un enamorat de la Segarra. Només té 35 anys, i l’entrevistem pel que és el seu tercer projecte empresarial. Entrem al taller que té a Les Pallargues i hi trobem una caravana que li fa d’oficina. Porta només mig any obert, però no paren de passar clients pel taller.

Com comença a gestar-se aquest camí?
Jo vaig fer un grau superior en electrònica i un grau mitjà de manteniment industrial (hidràulica i pneumàtica). El grau superior el vaig fer a través d’una empresa. I és clar, des dels 16 anys treballant a tallers, he pogut agafar experiència. A Calaf, per exemple, a Ciments Mallan hi vaig estar treballant a unes canteres. Vaig entrar-hi com a cap de manteniment i després també feia la part de la producció. També vaig estar treballant durant molts anys en una empresa de maquinària agrícola. N’era el cap del servei tècnic. Després de 8 anys allà em notava estancat. A més que quan un ja assoleix una certa experiència professional t’adones que faries les coses d’una altra manera però com que no estàs a casa teva, no ho pots fer. I si hi sumem que sóc una ment inquieta, doncs al final vaig decidir obrir un taller pel meu compte. Tenia els coneixements, la formació, l’estructura i possibles clients!

Quan es crea l’empresa?
El 16 de desembre vam fer-ne la creació, i jo em vaig donar d’alta als autònoms el dia 1. Només fa mig any!

Però aquesta no és la primera empresa que crees, oi?
Als 22 anys ja vaig muntar el meu primer negoci: una botiga d’esports de muntanya a Tàrrega: Factor 2. Allà venia i arreglava esquís i organitzava expedicions. Primer, però, era un servei de compra online en una pàgina web. Però amb aquell negoci em vaig arruïnar per una mala gestió, encara que la botiga anés bé. Vaig haver de tancar. Però per poder pagar les despeses de la botiga, vaig obrir un cafè a Pallargues. Vaig aprofitar el moment en què es feien les obres del canal Segarra-Garrigues fins que ja vaig aconseguir salvar el deute i vaig traspassar el cafè als meus pares. Però tot això ho feia mentre treballava a Mollerussa al taller!

No sabia que les caravanes poguessin ser oficines…
(Riu). A veure, vaig fer la capitalització de l’atur, i amb els diners vaig poder fer la instal·lació elèctrica i comprar les màquines. Però per fer unes oficines i un lavabo, no hi havia prou diners! Aleshores, un amic em va dir que arreglés i pintés una mica la caravana vella que tenia morint-se de fàstic i l’adaptés per a ser-ne l’oficina. I de moment, estem amb la caravana! Més endavant ja farem les oficines.

Com és que vas decidir muntar-ho a Pallargues?
Perquè és el meu poble i sóc molt segarrenc. De fet tot el que he fet ha estat aquí, a Pallargues. En el cas de la botiga, fiscalment es deia “Esports de Muntanya Les Pallargues S.L.”, encara que físicament era a Tàrrega! Pel que fa a aquest nou taller, a més, la majoria dels meus clients són de l’Urgell o del Pla Urgell. I de fet, els anys més forts de la meva trajectòria han estat en aquesta zona. A Arcusin hi havia uns 3.000 clients que tots em coneixen perquè parlaven sempre amb mi quan hi havia una averia.

GSB Solucions s’allunya del concepte de ferreria de poble?
De fet, la maquinària de la pagesia s’ha mecanitzat molt. I això requereix una mà d’obra especialitzada que s’allunya del típic taller o ferreria de poble. Es necessiten coneixements de pneumàtica, electrònica i hidràulica que els mecànics o ferrers no tenen. I aquí vam veure un nínxol de mercat. El negoci ha començat com un taller, però l’aspiració és més gran. La cosa ha començat així perquè t’adaptes més a les necessitats que tens més al teu voltant. La meva dona, la Teresa, és enginyera industrial i enginyera en organització industrial. I la idea és fer una empresa que sigui de serveis tècnics a la maquinària agrícola: és a dir, al pagès. Com el nom indica, GSB Solucions, el que volem fer es donar solucions als problemes que puguin tenir els pagesos. Tant ramaderia com agricultura. Fem des de reparació a invents – com nosaltres diem. Per tant, compaginem una part més de reparacions, servei directe i manteniment i una altra part més encarada a donar solucions.

Invents com ara quin?
Doncs mira, l’altre dia, per exemple, vam fer una adaptació per a un tractor, uns braços per sulfatar unes ribes. És a dir, fem coses molt concretes que no existeixen.

Tot però enfocat a maquinària agrícola…
Sí, tant agrícola com ramadera, per això. Ara per exemple actuarem en una granja: en farem unes reixes i el sistema de distribució del pinso. Al mercat ho trobes semi fet tot, els productes estan semielaborats. I en aquest cas, el nostre client ho vol fer a la seva manera i nosaltres li podem oferir aquest servei. A més, li proposem una solució optimitzada i que tampoc surti gaire cara. És com un vestit a mida però pensat.

Podríem dir que sou com una consultoria agrària!
Sí, és clar. Però tot està bastant connectat. I si no, ho aprenem sobre la marxa! Estic fent des del manteniment d’una granja de gallines que és tot electrònic fins a un manteniment a unes màquines de carretera. De fet, la part de I+D o consultoria potser és el que més m’agrada. Amb aquest servei busco la diferenciació.

Teniu algun projecte d’aquests que requereixi d’aquest servei de consultoria en aquests moments?
Sí. Ara hi ha un problema molt greu i és que tots els tractors agrícoles antics han de portar una vàlvula de fre. I ens hem trobat que als papers de la majoria dels tractors, quan es van vendre, hi posava que no podien arrossegar res. Igual que una bicicleta! És a dir, legalment pots portar el mateix amb una bicicleta que amb un tractor de 150 cavalls. I ara estem legalitzant tot això i muntant aquestes vàlvules. Un altre cas és el d’una sembradora que tenia capacitat per 400 kg. El client la volia com a mínim de 800 kg. I al final, l’hem fet de 1.000 kg. Sinó, s’hagués hagut de comprar una nova sembradora. L’hem agafat, hem fet uns reforços i hem aconseguit ampliar-ne la capacitat. O també la primera feina que he fet per la constructora Romà. Se’ls va trencar una planta i ho necessitaven arreglar per l’endemà! Hi havia una planta abandonada i la vam desmuntar. I amb menys de 24h ja estava funcionant!

Molts dels contactes que tens els devies fer allà al taller de Mollerussa i ara n’ets una competència!
No ben bé. Al contrari. M’he fet taller tècnic oficial de les seves marques per la zona. També sóc servei tècnic oficial per Catalunya de l’empresa de remolcs Arcusin, entre d’altres marques. Tinc convenis amb un munt d’empreses, sóc col·laborador de molts serveis oficials. El que vull són fer sinergies amb altres empreses per poder donar més bon servei.

Aleshores no només fas servei post-venda sinó que també vens producte.
Sí. D’aquesta manera creo confiança amb els clients: sé la maquinaria que té cada client, les característiques del tractor, i puc oferir productes que encaixin amb el que té i el què necessita. És fer un canvi de xip i aconseguir un cercle tancat. En aquest sector no és molt habitual treballar amb aquest enfocament. La veritat és que estic molt content perquè els clients que tinc els estic fidelitzant, i això m’agrada molt.

Parlem de Lo Cafè.  Com t’ho feies per portar tots aquells grups musicals coneguts al bar de Pallargues?
Contactes. La clau és explicar per endavant què és el que hi ha. Vendre bé el producte: el poble, la situació… És un poble de 100 habitants però té molt per vendre!

I no tornaran aquests concerts?
A mi m’agradaria, però no puc. Arran del que va passar a Madrid a l’Arena van començar a venir els Mossos d’Esquadra a cada concert i és que la sala no està habilitada per poder fer aquests concerts. I mira que aquests concerts els feia per “amor a l’art”, no m’hi guanyava res. Però sóc molt segarrenc i era una manera de fer conèixer el poble.

Quanta gent hi ha aquí treballant?
De moment només jo. La meva idea és que entri la Teresa també i que sigui ella la gerent. Amb l’enginyeria en organització que té ha tocat temes com ara el departament de màrqueting comercial, departament financer, departament de producció…. té una visió més global d’una empresa que jo! Jo sóc molt hiperactiu i centrar-me aquí dins, em posa molt nerviós. Diguem-ne que sóc més de tema comercial, obrir nous camins, mirar què puc fer de nou…

Però necessitaràs més gent, tens el taller ple de tractors!
Segurament vindrà l’Alejandro, que ja té el títol de mecànica, com a pràctiques. Volia contractar algú que en sapigués i que fos de confiança.  I és que també faig moltes reparacions d’urgències i m’he de desplaçar als trossos. I és clar, deixar això tancat és un problema: pot venir un client i si no hi ha ningú crea mala imatge. Però el que era de confiança no tenia coneixements en això, i el que en sabia, no tenia suficient confiança com per poder marxar tranquil i deixar-lo sol aquí. És com donar-ho tot des del començament, i posar algú de fora a casa, no és fàcil! També hi ha en Carlos pendent d’una contractació. Però encara no té el títol i estem mirant de com poder fer un contracte que em pugui permetre. El problema és que el cost de la Seguretat Social és molt elevat i, en ser una empresa jove, ara mateix ens és molt difícil. Crec que en aquest país hauríem de tenir més facilitats i més quan tens la sort de tenir feina! Això és un peix que es mossega la cua! Si ets tu sol i tens feina, arriba un moment que no la pots assumir i aleshores, et marxa. Et quedes amb els clients de sempre com a molt. Haurien de fer algun sistema que facilités la contractació de les persones, com ara permetre que durant el primer any de l’empresa només hagis de pagar el 25%. A veure, és evident que ara ho puc pagar, però estic en plena campanya: hi ha moltes averies! Però el mes que ve no sé si ho podré pagar i com que  l’empresa no té ni un any, no tinc una idea per veure’n l’estacionalitat que té la feina.

Què consideres que és millor i pitjor de ser emprenedor?
El que és millor és que tinc sempre el cap entretingut. I el que és pitjor és que moltes nits no dormo perquè estic pensant amb coses noves! A vegades m’he llevat a les cinc del matí i he començat a apuntar coses que m’han passat pel cap. Més que emprenedor potser sóc un cul inquiet!

Fotos i text: Roger Vilaseca