Júlia Sangés, ceramista a Arterra (Guissona).
La Júlia és una amant de les petites coses, mira els detalls. Encara que ella no es defineixi així, és una artista d’enorme potencial, sempre investiga noves tècniques per aplicar a la ceràmica. Aquest esperit de superació l’ha portat a muntar, juntament amb la Irene Verdés, una botiga d’artesania a Guissona, Arterra.
Quan va començar a venir-te aquesta vena artística?
El què és artístic, sempre. Sempre he estat dibuixant i fent treballs manuals des de ben petita. La ceràmica ve una mica de rebot. Quan vaig acabar batxillerat no sabia ben bé què fer i em vaig posar en un taller de ceràmica d’un Centre Cívic i em va agradar molt. A partir d’aquí em vaig apuntar a La Llotja de Barcelona a estudiar el grau superior. Un cop estàs a dins veus que és un món tant ampli, que et crida, t’enganxa molt.
No ha de ser una elecció fàcil. A l’institut et van potenciar la vena artística?
No. A vegades penso que si hagués escollit fer el batxillerat artístic, allà sí que m’haurien estimulat més en aquest aspecte. M’hi vaig posar perquè sempre ho havia portat dins, era quelcom amb que sempre havia gaudit d’allò més.
I al final et vas decantar per la ceràmica.
Va ser la ceràmica, però podria haver escollit la forja o la fusta, per exemple. He de dir que el grau superior és força incomplet. Són dos anys i el que tardes en fer el projecte final. Toques una mica de cada tècnica, però el món és tant ampli que no et dóna temps per gaudir-ho tot. T’has d’anar formant amb professionals en cursos a part, i és on aprens més.
Algun mestre ceramista que t’hagi colpit?
El Ramon Fort em va agradar molt. Té l’escola a prop de Figueres. Clar, en un stage d’aquests estàs tota la setmana rodejat de persones que la seva vida també gira entorn de la ceràmica, i coneixes gent nova. El Ramon em va obrir molt les mires. A Barcelona també l’Esther i el Ramon m’han ensenyat moltes tècniques. Els cursos també van bé per carregar-te les piles.
Quan és el moment en que prens la decisió de dedicar-t’hi professionalment?
L’últim any de viure a Barcelona, el 2010. Ja havia acabat l’escola, havia presentat el projecte i ja ho tenia tot aprovat. Jo necessitava tenir un espai, un taller on continuar treballant per mi mateixa. En aquella època tenia moltes idees i projectes entre mans, però també tenia feina i això no m’hi deixava dedicar suficientment. Va ser llavors quan vaig fer un cop de cap i vaig decidir dedicar-m’hi més hores.
I t’estableixes a Guissona.
Vinc a Guissona amb la idea de muntar un taller i actualment ja fa 3 anys que el tinc. No visc 100% de la ceràmica, però moltes de les feines que tinc sí que tenen a veure amb la ceràmica o l’educació, i això m’agrada. Faig tallers extraescolars, venda de producte, encàrrecs, participo en fires, etc.
I quan neix la botiga Arterra, que portes actualment?
El desembre de 2012, quan ja portava un any vivint aquí, vam decidir muntar la botiga amb la Irene. Quan era petita anàvem a Cal Conna, jugàvem a ser botigueres amb les meves cosines, i sempre m’ha agradat això de fer de botiguera. La gent mira el teu producte, s’interessa i fins i tot et diuen que els agrada molt. Encara que després no comprin, per mi això ja és una satisfacció molt gran. La idea de muntar una botiga sempre l’he tingut, de fet.
I la botiga és compartida, oi?
Sí, m’he ajuntat amb una altra artista, la Irene Verdés. Va ser una bona idea, perquè així compartim les despeses entre nosaltres. Estem contentes, perquè el nostre producte està a l’abast de tothom, no cal que et coneguin. A més a Guissona no hi havia cap tipus d’oferta d’artesania. A favor, tenim que la ceràmica contemporània no es veu gaire a peu de carrer tampoc, la gent encara relaciona la ceràmica amb els càntirs d’abans.
No creus que la botiga tindria més èxit si estigués ubicada en un lloc on transitin més clients potencials?
Sí, la idea la tinc de muntar-ne una a l’eix comercial de Lleida, però això és un projecte a llarg termini, seria arriscar-se molt. Hi hauria més clients, sí, però també hi hauria més competència, i llavors caldria marcar la diferència tot i tractar-se d’un producte únic.
Us heu plantejat vendre via Internet?
Sí, és un projecte que hem de posar en marxa d’aquí poc. Veiem que és necessari per obrir el negoci a qui vulgui comprar online sense haver de desplaçar-se a Guissona. La intenció és posar-hi menys producte que a la botiga, productes de més rotació dels quals sempre tenim stock per poder donar un servei àgil al client.
Has estat implicada en altres projectes d’artesania, també?
Sí, n’hi ha un que encara el tenim en una fase primària però que m’agrada molt. Amb la Inga, una amiga meva, vàrem anar a passar uns dies a unes jornades a Saragossa, els Domadores de Fuego. Totes les activitats anaven enfocades cap al món de la ceràmica creativa, els forns… tot anava molt relacionat amb el foc, i hi havia altres arts i disciplines, com el ferro o el vidre. El primer any va ser experimental, però el segon hi vaig participar en una performance amb ceràmica. Allà se’ns va acudir amb la Inga, ja que no ens veiem gaire sovint, que podríem crear diversos espectacles on es reflexionés sobre l’efímer que és el foc, i muntar-los en vídeo per moure-ho per exposicions.
I el teu projecte estrella, quin és?
Doncs ara mateix és traslladar el taller a un lloc més adient per poder-lo obrir al públic i oferir cursos alhora que poder experimentar amb forns diferents.
Com ho fas per inspirar-te?
A mi em va bé passejar amb els gossos per desconnectar i em venen idees quan els passejo amb el primer sol del matí, és preciós. És fàcil trobar-la, crec, lo difícil és plasmar-la. El problema és quan no ve o quan no saps com passar de la idea a la forma. Per aquest últim pas lo millor és posar-se a treballar, fer coses i després te’n van sortint. Això ho he comprovat més d’un cop!
I es nota un cop està acabada la peça?
I tant. M’hi trobo molts cops amb clients que assenyalen una peça meva i em diuen: Tu ets així. Sóc del parer que en cada peça es pot veure el caràcter del ceramista o de la persona que l’ha fet.
—
Fotografies i text: Roger Vilaseca
Facebook Arterra: https://www.facebook.com/arterra.ceramica?fref=ts