Bernat Puig, fuster a Biel&Ponet.

El Bernat és una persona inquieta i amb caràcter. No li costa gens arromangar-se i anar per feina, i en comptes de rendir-se als problemes, hi busca solucions. Fa gairebé un any que s’ha plantat a treballar per compte propi, i la feina no li para d’arribar.

Quan vas decidir muntar el negoci?
Doncs a principis de l’any 2013. Després d’una mala relació laboral vaig decidir que no volia tenir més responsables. I va ser quan em vaig plantar per mi mateix. Al gener de 2013 vaig decidir-ho i vaig començar a buscar un local, que vaig trobar al maig. El vaig arreglar, fer la instal·lació elèctrica i al cap d’un mes ja estava treballant.

Què és el que més et va costar?
– Fer la capitalització de l’atur. No t’ho posen gens fàcil, perquè tens un mes per gastar-te tota la capitalització. I no disposes dels diners, els has d’avançar i al cap d’un mes els cobres, amb la justificació pertinent. Ho has de tenir tot molt estudiat i ben calculat.

La fusteria et ve de vocació?
Sí, des de ben petit. Tota la vida he volgut ser fuster. Vaig estudiar per ser-ho a Barcelona.

El nom és original, Biel&Ponet.
– Biel&Ponet és d’on vinc, d’allà on surto. Els meus avis de La Tallada són de Cal Ponet, i els de la Guàrdia Pilosa són de Cal Biel.

A la Segarra hi ha gaires negocis de fusteria?
– A la comarca no ho sé, però a Sant Guim n’hi ha 3.

I quin és el teu valor afegit, en què et diferencies?
– No m’agrada muntar la feina que ha fet un altre. Ho puc fer, però prefereixo crear el producte des de zero, fer-lo amb el meu segell. Fer els meus dissenys.

Així ets un enginyer de la fusta.
No, més aviat em considero un artesà de la fusta.

Després de pràcticament un any treballant per tu mateix, tornaries a treballar per un altre?
Rotundament no. Només ho faria si aquest altre pensés igual que jo, però com que no en trobaré cap, no ho faré. Fer col·laboracions puntuals amb tallers petits, d’empreses familiars, per això, sí que ho faria.

Col·laboracions de quin tipus?
Doncs per exemple, vaig col·laborar amb una noia de Barcelona que es diu Carla Vaquerano que va guanyar un concurs de disseny i em va demanar si podia fer-li la fabricació dels mobles que van guanyar el concurs. Ella va fer el disseny sobre paper i jo vaig haver de pensar com fer-lo realitat, que no és fàcil. Vam exposar els mobles a la fira valenciana Nude.

Què més surt del taller de Biel&Ponet?
Estic embolicat en un projecte d’una empresa de turisme ornitològic que s’ha creat a Sant Guim, també. Els hi estic fent uns muntatges i instal·lacions. He fet camperitzacions de furgonetes. Construcció de terrasses, pèrgoles… Tot el que impliqui trencar-me el coco, m’agrada.

Tot són encàrrecs?
Pràcticament. Ara en tinc un de molt xulo. He de fer una habitació a mida, i per a fer-ho, la familia que me l’ha encarregat m’ha demanat que utilitzi un arbre que em van donar. Hem de posar l’arbre dins l’habitació, molt simbòlic. Anar a comprar un moble a l’IKEA és una cosa i això una altra de molt diferent. Això només pots fer-ho amb un artesà.

Què és el que més t’agrada de ser emprenedor?
Que fas i desfàs al teu gust.

Hi ha alguna cosa que canviaries?
Que l’Estat et posés les coses més fàcils. Ara estic tranquil perquè al ser menor de 30 anys no tinc gaire pressió fiscal, la meva quota d’autònoms és baixa. Però quan et fas més gran et dessangren si ets autònom. I si fas una SL igual, perquè l’empresari, que és qui més s’arrisca, després és qui menys drets té. Per no tenir, ni atur té. És paradoxal quan és ell qui dóna feina als seus treballadors. L’Estat considera que ja guanyem prou.

Pàgina de Facebook de Biel&Ponet: https://www.facebook.com/bielponet
Twitter de Bernat Puig: https://twitter.com/Bernatpuig

Fotos i text: Roger Vilaseca