Xavi Badia. 36 anys. Constructor plàstic a La Gàrgola.

Presenta l’exposició Corpos durant l’Aquelarre de Cervera 2014, del 27 al 31 d’agost. De 17h a 21h cada dia a l’Auditori Municipal al carrer Major. És gratuït. 

El Xavi té un do. No li cal grans instal·lacions ni materials cars perquè els seus treballs siguin excel·lents. Sempre participa activament a l’Aquelarre, i els últims anys maquilla més de 100 persones en poc més de dues hores. En aquesta edició presenta un projecte interessant. En aquesta entrevista ho descobrim junt amb La Gàrgola, el seu taller de construcció plàstica.

Què construeixes a La Gàrgola?
Doncs des de figures petites, elements de bestiari de foc, capgrossos, pirogravats, elements de teatre, escenografia… i a vegades hi ha gent que demana coses molt estranyes perquè no saben qui ho pot fer. I vénen a mi.

Quant temps fa que existeix La Gàrgola?
Doncs el taller porta 10 anys en actiu. He fet feines molt variades, des de particulars fins a clients com Warner Bros, Port Aventura, i per multitud de companyies de teatre. L’any passat vàrem fer tota la part escenogràfica d’un musical que es va representar a La Llotja de Lleida: la caracterització de personatges, atrezzo, etcètera. Era dins del Club Banyetes. També fem mascotes, capgrossos i murals.

Llavors ets totalment multidisciplinar.
Sí, has de ser una mica ferrer, una mica fuster, il·lustrador, artesà, guixaire, creatiu… una mica de cadascun d’aquests oficis. Cada feina per mi és tot un repte personal. Si no sé com fer-ho, he d’aprendre-ho. Has de tenir recursos i un ventall de coneixements, però per mi és un creixement constant, el taller.

Quan vas començar amb el body painting?
El body painting o maquillatge corporal el vaig començar a fer quan estudiava a l’escola de Barcelona, la Cazcarra. Vaig veure que era un camí boníssim per poder expressar pintant amb motius artístics i plàstics.

Llavors ho vas recuperar a partir de l’Aquelarre?
Bé, la veritat és que no he parat de pintar i maquillar en espectacles, aquesta feina sempre l’he fet. Sí que és cert que els últims anys maquillo tota la gent que surt. Han de ser maquillatges plàstics i efectius per sortir en un espectacle i que sigui visual des de la distància, amb trets, faccions i contrastos de colors.

El Mascle Cabró quant temps fa que el pintes?
Doncs el cap el vaig fer fa uns 8 anys. I últimament surt pintat com si fos una bèstia, algú molt musculós. Exageres els abdominals i els pectorals.

Però això és com utilitzar el Photoshop!
No et pensis eh, n’hi ha que porten la xuleta escrita (riu), estan curtits!

L’aerografia on es demana?
A tot arreu. Però l’aerografia només és una tècnica més per pintar. L’utilitzo de la mateixa manera que el pinzell, com un llapis o com si utilitzo un corró. El que passa és que l’aerografia et dóna una precisió molt concreta, és una tècnica on em sento molt còmode. T’hi has de passar hores per agafar-li el truc, és com tot. El que té de bo és que tant pots pintar una figura petita, com un mural, com un camió.

Així estàs posat en d’altres branques artístiques?
Per experiència et diré que cal tocar una mica de tot. La Gàrgola és un taller de construcció plàstica. A mi el client em diu què vol i jo li faig. Llavors has de saber combinar materials, tècniques i sempre vetllant que el preu sigui l’adequat, perquè hi ha materials molt cars i cal controlar-ho. Has de calcular la millor solució en funció de l’ús que tindrà el que t’encarreguen: si ho ha de carregar algú, si serà per exterior, si cal que sigui plegable…

Explica’m què és Corpos.
Doncs és un projecte personal que fa molts anys que tenia aturat i que no l’engegava per por, temps o per diners, a vegades et queden projectes en stand by i d’aquest any vaig dir que no passava. Arran de maquillar les noies de l’equip de futbol sala femení em vaig adonar que és molt natural, que pel fet que estiguin despullades cap de les dues parts se sent incòmoda quan pintes. Quan tens la part creativa activada, la part sexual que podria haver-hi no existeix, només et deixes portar artísticament.

I a l’exposició són tot models nus?
Correcte, només porten els baixos tapats.

Són tot persones de la Segarra?
No es pot dir. Reservo totalment l’anonimat de les persones que hi ha participat, i els hi estic totalment agraït.

Hi ha hagut una bona resposta? Moltíssima més de la que pensava. Jo en volia fer menys però la veritat és que ha sigut tot molt fluït i les persones s’hi han sentit a gust i els ha servit per viure una experiència diferent.

Crec que un dels teus trets diferenciadors és que arribes a la gent.
En el cas dels maquillatges corporals de l’exposició, com que són per gent a qui conec, els he adequat una mica segons algun tret personal, o quelcom que sé que els agrada. He intentat que ells se sentin el més còmodes possible.

Com era la metodologia de treball?
Són tots gent propera, així que ja sabien de què anava més o menys. Venien, els preparava i llavors a alguns els deia què els hi faria i a d’altres no. Cada maquillatge han sigut mínim 3 hores, també n’hi ha hagut de 6… Feia la sessió de fotos i cap a la dutxa!

I com hi guanyaràs diners si l’exposició és gratuïta?
A vegades les coses s’han de fer perquè tens ganes de fer-les. No em compro una televisió de 2.000 euros ni una moto, perquè prefereixo gastar-me els diners en un projecte com aquest.

La reacció de les persones al veure’s pintades quina era?
Estaven encuriosits, i molts no s’havien pintat mai. Va ser molt bonic, és com si els hi fessis un vestit personalitzat, arran de pell. Hi ha hagut moltes experiències.

Presentar-ho per l’Aquelarre, festa on participes tant activament, també deu ser especial.
S’ha escaigut així. Les dates han anat bé. De fet no tenia ni pensat fer cap exposició, això inicialment m’havia de servir per un book promocional a nivell professional. Per mi és com fer un màster de body painting. Ja pots dir que ets maquillador, que si no practiques això no s’aprèn. La millor manera d’aprendre-ho ha estat aquesta.

Els participants es reconeixen?
N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Els que sí que es reconeixen em diuen que no els importa, que no tenen res a amagar. És una cosa artística i plàstica, no pas eròtica ni amb connotacions sexuals. El cos humà és un llenç fantàstic per pintar. Pintes amb volum i interactues amb el que estàs pintant. Pintes quelcom que rep unes sensacions i t’ho expressen, un quadre no t’ho faria mai, això, per la qual cosa és molt més gratificant.

——

Fotos i text: Roger Vilaseca

Enllaços d’interès:
Web de La Gàrgola
Pàgina de Facebook La Gàrgola
Perfil de Facebook Xavi Badia
Twitter Xavi Badia
Web Aquelarre